Una prova ecogràfica al final de l'embaràs detecta nadons de risc i evita complicacions greus

Un estudi multicèntric, publicat a The Lancet, on participa l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu ha demostrat que afegir un estudi Doppler de la circulació fetal en l'última ecografia de l'embaràs pot reduir a la meitat les complicacions que requereixen ingrés a UCI de nadons a terme.

Determinar el flux dels vasos del cervell del fetus i de la placenta mitjançant Doppler en l'ecografia de rutina del tercer trimestre permet detectar nadons en risc de presentar complicacions postpart que requereixin ingrés a la UCI. Induir el part al terme de la gestació en aquests casos de risc podria reduir fins a la meitat la taxa d'ingrés a la UCI neonatal. Així ho demostra un estudi internacional multicèntric, denominat RATIO37, publicat a la revista The Lancet.

L'estudi ha estat liderat pel Dr. Eduard Gratacos, coordinador del grup de recerca Medicina i cirugia fetal de l'IRSJD, i el Dr. Francesc Figueras, cap del servei de Medicina Fetal de l'Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS), i ha comptat amb el suport de la Fundació "la Caixa" i la Fundació CEREBRA.

Menys d'un 1% dels nadons en gestacions de baix risc presenten en les últimes 2-3 setmanes d'embaràs o en néixer alguna complicació que requereix el seu ingrés a l'UCI. Les complicacions greus en nadons en embarassos normals són molt rares, però quan succeeixen són molt traumàtiques per les famílies.

Una causa molt freqüent dins d'aquest 1% està produït perquè la placenta ja no funciona tan bé al final de l'embaràs. Aquesta situació es coneix com a insuficiència placentària, i pot conduir a problemes de falta d'oxigen en el bebè quan apareguin contraccions de l'úter a finals de l'embaràs i durant el part. Detectar els casos de risc d'insuficiència placentària és clau perquè es pot valorar acabar l'embaràs en arribar al terme de l'embaràs (37 setmanes) i reduir molt o inclús evitar les complicacions greus.

Una prova amb ecografia Doppler que mesura la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell, anomenada rati cerebroplacentari (o RCP) pot detectar insuficiència placentària. Aquesta prova fins ara només es feia en embarassos amb problemes, en casos molt indicats.

L'equip de recerca es va plantejar la possibilitat d'estendre l'estudi del funcionament placentari amb RCP a l'ecografia de tercer trimestre de tots els fetus, independentment de quin fos el pes fetal estimat.

A l'estudi RATIO37 hi han participat, durant sis anys, unes 11.500 dones embarassades de baix risc. A totes elles se'ls va mesurar la RCP durant la setmana 36 de gestació. La mostra es va dividir aleatòriament en dos grups. En un grup de gestants es va intervenir quan els resultats de la RCP indicaven risc i se'ls va induir el part en arribar la gestació a termini. L'altre grup va seguir l'embaràs segons els protocols vigents. Els autors de l'estudi van comparar les complicacions neonatals (problemes neurològics, intestinals, cardíacs, renals o respiratoris amb estada a la UCI superior a 10 dies) que es van produir en els dos grups.

Els resultats van demostrar que van haver complicacions neonatals greus en un 0,38% dels embarassos en els quals s'havia utilitzat la RCP i en un 0,73% dels que no es va utilitzar. Ha estat necessari un estudi tan gran com aquest per poder demostrar una diferència aparentment petita, però que representa reduir 3,5 casos de complicacions greus per cada 1000 embarassos classificats com de "baix risc". Si aquestes xifres s'extrapolen al total de parts a Espanya el 2022 (330 mil), es podrien evitar 1.150 complicacions greus neonatals.

“Els resultats són molt rellevants, aporten unes dades que seran fonamentals en un debat científic de més de 10 anys i representen un avanç en el desenvolupament de millors formes de refinar la detecció d'embarassos de risc i prevenir complicacions neonatals greus. Al llarg dels propers anys aquests resultats generaran debats en societats i congressos. S'haurà de valorar de quina manera s'apliquen en cada entorn. Però sense dubte motivaran canvis en les recomanacions de moltes de les guies professionals de control de l'embaràs arreu del món.”, explica el Dr. Gratacós, director de BCNatal (de l’Hospital Sant Joan de Déu – IRSJD i l’Hospital Clínic – IDIBAPS.

Aquest estudi demostra que es pot identificar de manera molt més selectiva, concretament un 5%, les gestacions que realment es beneficien d'una mesura com la inducció del part i això representa un avanç cap a una medicina maternofetal personalitzada i de mínima intervenció.

Més informació sobre la notícia

Article de referència

Marta Rial-Crestelo, et al. Term planned delivery based on fetal growth assessment with or without the cerebroplacental ratio in low-risk pregnancies (RATIO37): an international, multicentre, openlabel, randomised controlled trial. The Lancet. January 11, 2024. DOI:https://doi.org/10.1016/S0140-6736(23)02228-60.

---

Fotografia cedida per BCNatal · D'esquerra a dreta: Francesc Figueras, cap del servei de Medicina Fetal del Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS); Marta Rial, investigadora de l'IDIBAPS i CIBERER, i primera signant de l'article; i Eduard Garatacós, director de BCNatal Hospital Sant Joan de Déu-IRSJD - Hospital Clínic-IDIBAPS.