La prolongació de la lactància materna implica un major volum de substància grisa als 10 anys d’edat
L'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) han liderat l'estudi més gran realitzat amb imatges cerebrals de nens d'entre 9 i 11 anys en què es relaciona la durada de la lactància materna amb un major volum de substància grisa cortical en aquesta edat. L'estudi ha estat publicat a la revista científica Journal of Child Psychology and Psychiatry.
Un estudi dirigit pel Dr. Christian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d'Imatge Pediàtrica (PeCIC) de l'Hospital Sant Joan de Déu - Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i la Dra. Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau, va analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 nens entre les edats de 9 i 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de substància grisa al cervell.
"Vam observar que la durada de la lactància s'associava, de manera proporcional, a un volum més gran d'una àrea determinada del cervell en nens de 9 a 11 anys. Aquesta regió abraça el gir frontal inferior i l'escorça orbitofrontal lateral." Comenta el Dr. Stephan Otto, coordinador del PeCIC. "A més, aquests volums més grans es van associar amb menors nivells d'impulsivitat en aquests nens."
"Aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat", afegeix el Dr. Christian Núñez, primer autor de l'article i investigador a l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau. "És important destacar que aquestes regions cerebrals tenen un paper molt important en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions".
Relació entre substància grisa i rendiment cognitiu
La substància grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites i sinapsis, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Un volum més gran de substància grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per processar informació sensorial.
A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de substància grisa s'associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l'ansietat. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la mida de la substància grisa i la funció cerebral no és completament compresa i continua sent objecte de recerca.
Major volum a la substància grisa ubicada a l'escorça frontal del cervell
El gir frontal inferior i l'escorça orbitofrontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès observar quins són els efectes a nivell cerebral. A més, s'ha vist, per primera vegada, que el volum més gran de substància grisa en aquesta regió té un impacte directe en els nivells d'impulsivitat dels nens, cosa que indica que la lactància podria ser fonamental en el desenvolupament de la personalitat.
"Aquests resultats són només el començament", comenta la Dra. Maria Portella, co-coordinadora de l'estudi. "Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta el cervell i com podem utilitzar aquesta informació per millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per evidenciar que hi ha una relació, ara hem d'entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de substància grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna."
L'estudi l'ha realitzat un equip investigador de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona - Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l'Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.
Article de referència
Núñez C, García-Alix A, Arca G, Agut T, Carreras N, Portella MJ, Stephan-Otto C. Breastfeeding duration is associated with larger cortical gray matter volumes in children from the ABCD study. J Child Psychol Psychiatry. 2023 Mar 22. doi: 10.1111/jcpp.13790. Epub ahead of print. PMID: 36946606.
Imatge
Imatge cervell: En verd s'indiquen les regions cerebrals quepresenten un major volum associat a la duracióde la lactància.
Equip de recerca, d'esquerra a dreta, Dr. Christian Stephan-Otto (IRSJD), Dra. Thais Agut (IRSJD), Dra. Nuria Carreras (IRSJD), Dr. Alfredo Garcia-Alix (Fundación NeNe), Dr. Christian Núñez (IIB Sant Pau) i Dra. Gemma Arca (Hospital Clínic · IDIBAPS).
La lactància materna s'ha relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. Tot i això, pocs estudis han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral dels nens.