Un 70 % de les persones amb dolor crònic ha empitjorat durant la pandèmia

Els Drs. Juan Vicente Luciano i Albert Feliu, Institut de Recerca Sant Joan de Déu, participen en un estudi que ha analitzat els factors que poden influir negativament en les persones amb dolor.

La pandèmia actual ha provocat conseqüències importants en les persones que pateixen dolor crònic. Un estudi dut a terme per l'eHealth Lab, el grup de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut i de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, ha revelat que un 70 % de les persones amb dolor crònic han vist empitjorar la intensitat del seu dolor, la freqüència dels episodis i la interferència del dolor en les activitats de la seva vida diària.

Han participat en l'estudi 502 pacients, un 88 % dels quals eren dones d'entre 30 i 59 anys, amb dolor crònic de llarga duració (una mitjana de set anys). La majoria dels participants (87,6 %) tenia dolor en més d'un punt, essent l'abdomen, les lumbars i el coll les localitzacions més freqüents. Els participants han contestat enquestes en línia, dissenyades segons la metodologia IMMPACT (Initiative on Methods, Measurement, and Pain Assessment in Clinical Trials) i s'ha emprat el CPGQ (Chronic Pain Grade Questionnaire) per comparar els canvis en el dolor percebuts pels pacients a partir de l'inici del confinament.

La pandèmia empitjora el dolor

Els resultats mostren que la inseguretat laboral, les preocupacions respecte del futur, el nombre de persones cohabitant a la mateixa llar, el fet de tenir algú proper que ha mort per COVID-19 o la por d'infectar-se poden estar relacionats amb un empitjorament del dolor.

L'estudi també mostra que la pandèmia ha propiciat nous desencadenants del dolor. Si abans l'estrès i els canvis de temps eren els més freqüents, durant el confinament un nombre elevat de participants han citat la preocupació pel futur, els problemes de son, la inseguretat, els pensaments negatius, la tristesa, la solitud, el sedentarisme i la por de contagiar-se com a desencadenants.

Noves maneres d'afrontar el dolor

La pandèmia ha canviat també la manera com una part important dels pacients gestionen el seu dolor. Més de la meitat (54,5 %) han modificat com hi fan front.

“L'estudi ha mostrat que, des de l'inici de l'estat d'alarma, més de la meitat dels pacients ha utilitzat el descans per fer front al dolor, i un percentatge similar ha augmentat el consum de medicació. Ambdues coses podrien ser contraproduents”, explica Rubén Nieto, primer autor de l’article, professor i investigador del grup eHealth Lab de la UOC.

Amb tot, la pandèmia també ha incorporat una nova manera de combatre el dolor que és positiva: el 48,2 % han inclòs els estiraments com a nova eina per desfer-se del dolor.

Les TIC, una oportunitat de futur

“Quan hi ha un problema de dolor crònic, és important que les persones puguin aprendre a viure amb aquest dolor, i que es puguin centrar a aconseguir els seus objectius vitals, tinguin dolor o no. Eliminar del tot el dolor és difícil, però aprendre a afrontar-lo i a viure-hi és possible. Poden ser útils les intervencions biopsicosocials, en què es tracta el dolor de manera global”, explica Rubén Nieto.

Desgraciadament, la majoria de persones no tenen accés a aquestes intervencions, ja que hi ha pocs centres que ofereixin tractaments des d'aquesta perspectiva, i els professionals de la salut reben poca formació específica en gestió del dolor. Però les TIC es perfilen com una eina útil per acostar aquest tipus de tractament als pacients amb dolor crònic.

Les TIC representen una oportunitat per lluitar contra el dolor i millorar el benestar, atès que poden facilitar l'accés a intervencions basades en l'evidència amb un cost assequible. I poden augmentar l'autonomia i empoderar la persona. L’ús de les TIC en la salut presenten possibilitats infinites, des de la clàssica teleconsulta, fins a solucions basades en intel·ligència artificial, però abans és imprescindible planificar i provar-les.

L’estudi ha estat liderat per Rubén Nieto, investigador de l'eHealth Lab, el grup de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut i de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); amb la participació de Beatriz Sora, investigadora del mateix grup i professora de la Universitat Rovira i Virgili; Albert Feliu i Juan Vicente Luciano, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Parc Sanitari Sant Joan de Déu; i la psicòloga clínica Rebeca Pardo, professora de la Universitat Europea de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid. L’equip de recerca ha publicat l’estudi a la revista científica Journal of Clinical Medicine.

Notícia completa