Epidemiologia de la malaltia infecciosa per Streptococcus pyogenes en població pediàtrica
Les infeccions per Streptococcus pyogenes són una manifestació poc comuna però seriosa del patogen. En països industrialitzats, la incidència de la infecció és de 2 a 4 casos per cada 100.000 habitants i la taxa de mortalitat es troba entre 10% i 20% en els adults, tot i que en població pediàtrica és inferior: 3-8%. La vacuna 30-valent sembla el mètode més efectiu per la prevenció, però s'està estudiant una nova vacuna per immunitzar contra M-related protein (Mrp).
En total, durant el període analitzat es van detectar 103 casos d'infecció per S. pyogenes, amb una afectació similar en els dos gèneres (50,5% eren nenes) i l'edat mitjana d'afectació estava al voltant dels 30 mesos, encara que el rang de pacients comprenia des dels 12 dies fins als 13 anys.
"La incidència en els nostres pacients va ser molt semblant, 2.5 per cada 100.000 nens a Gipuzkoa i 2.6 a Catalunya. Una incidència semblant a la resta de regions del país i de la Unió Europea" comenten les Dres. Carmen Muñoz-Almagro i Milagrosa Montes.
Les presentacions clíniques més freqüents va ser pneumònia i artritis. En aquest estudi, es van detectar 7 casos de meningitis, una patologia infreqüent però seriosa. Del total d'afectats, 9 van tenir una infecció pel virus Varicella-zoster prèvia a la infecció per streptococcus: se sap que es tracta d'un factor predisposant. La mortalitat associada a S.pyogenes va ser d'un 3,9%.
Durant els 12 anys que va durar l'estudi es van detectar 14 tipus diferents de emm (gens que codifiquen la proteïna M que caracteritza el bacteri), sent emm1/ST28 el més freqüent (present en el 40,9% dels casos).
"Per altra banda també vam analitzar la presència de gens d'exotoxines i els seus nivells d'expressió, ja que sabem que poden modular reguladors de transcripció i estar implicats en la virulència de S. pyogenes. En el nostre cas no vàrem trobar cap relació entre les exotoxines i la virulència del patogen, però si vam poder relacionar les exotoxines amb els tipus emm." Comenten les investigadores.
Una de les troballes de l'equip investigador fou que 8 exotoxines són suficients per assignar un tipus de emm amb un alt grau de precisió, i que la exotoxina speA només s'ha detectat a les soques emm1. Això permetrà simplificar la vigilància epidemiològica molecular d'aquest patogen.
En l'estudi, publicat a The Pediactric Infectious Disease Journal, participen Guillermo Ludwig i Carmen Muñoz-Almagro, de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i investigadora del CIBERESP (CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública); juntament amb professionals de l'Hospital Universitari de Donostia.
Article de referència
