"La detecció d'anticossos neuronals després d'una encefalitis herpètica ens ajudarà al diagnòstic precoç de recaiguda"
El projecte ha estat liderat per la Dra. Thaís Armangue, investigadora de l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS); juntament amb altres professionals d'aquestes institucions.
"Fins al moment de l'estudi havíem vist que alguns pacients amb encefalitis herpètica presentaven una recaiguda en forma d'encefalitis autoimmune, i que aquesta presentava un pitjor pronòstic que l'encefalitis autoimmune clàssica" comenta la Dra. Armangue.
L'article evidencia que la infecció cerebral per herpes pot portar a alguns pacients a desenvolupar una resposta immunològica contra proteïnes del cervell, especialment el receptor NMDA, provocant una encefalitis autoimmune.
Aquests receptors participen en el control de funcions cerebrals essencials tan en el pla conscient (conducta, raonament, percepció de la realitat, memòria) com inconscient (control autònom de la respiració), i un atac sobre ells provoca una greu alteracions d'aquests processos.
"En una gran part dels pacients amb recaiguda hem detectat anticossos neuronals a les tres setmanes d'inici de l'encefalitis per herpes virus. Aquests resultats ens indiquen que els anticossos neuronals són un factor de risc per al desenvolupament de l'encefalitis autoimmune, facilitant-nos el seu diagnòstic i tractament precoç" ens indiquen els investigadors.
L'equip de recerca per altre costat ha descrit la freqüència, les característiques clíniques i el pronòstic de l'encefalitis autoimmune originada després de l'encefalitis pel virus herpes simple. I han demostrat que els símptomes associats i la seva gravetat varien amb l'edat dels pacients.
En el cas dels nens/es menores de 4 anys és més probable que presentin coreoatetosis (moviments involuntaris i incontrolats), nivells de consciencia alterada y convulsions. En canvi, els nens/es majors de 4 anys i adults responen millor a la immunoteràpia i presenten canvis cognitius i símptomes psiquiàtrics (en la seva majoria de tipus psicòtic).
Els nous reptes que afronten, ara, els investigadors són identificar els mecanismes implicats en la resposta neuroimmunologica de l'encefalitis herpètica i determinar si existeixen factors genètics que augmentin el risc. Amb l'objectiu de poder prevenir el desenvolupament de l'encefalitis autoimmune posterior.
Artícule de referència: Armangue T, Spatola M, Vlagea A, Mattozzi S, Cárceles-Cordon M, Martinez-Heras E, et al. Frequency, symptoms, risk factors, and outcomes of autoimmune encephalitis after herpes simplex encephalitis: a prospective observational study and retrospective analysis. Lancet Neurol. 2018 Sep;17(9):760-772. doi: 10.1016/S1474-4422(18)30244-8. Epub 2018 Jul 23.
