Comprendre els mecanismes epigenètics de l'obesitat infantil millorarà en la seva prevenció i desenvolupament
Aproximadament dos de cada deu nens i adolescents espanyols presenten sobrepès i un de cada deu obesitat. Això converteix els problemes associats al pes com la malaltia crònica amb major prevalença dins la població infantil i juvenil. L'obesitat infantil i adolescent no només afecta aquesta etapa, sinó que té conseqüències a llarg termini, augmentant el risc de desenvolupar diabetis, malalties cardiovasculars, alguns tipus càncer, etc.
L'obesitat també representa un problema per les següents generacions. Estudis previs han demostrat que l'obesitat té una heretabilitat molt elevada; s'estima que els fills tenen un 50% de probabilitat de ser obesos si un dels seus pares ho és, augmentant fins el 80% si ho són els dos. Tot i això, els gens associats al desenvolupament de l'obesitat expliquen menys d'un 10% d'aquesta herència. Així doncs, molts investigadors creuen que els mecanismes epigenètics dels individus tenen una gran importància en el desenvolupament de l'obesitat. Els mecanismes epigenètics son tots aquells factors que modifiquen l'activitat dels gens i la seva expressió, però sense alterar l'ADN de l'individu.
El Dr. Josep Jiménez-Chillaron, Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i el Dr. Carlos Guerrero-Bosagna, Linköping University (Suècia), han iniciat un projecte de col·laboració amb l'objectiu de conèixer millor quins són els mecanismes epigenètics, que juntament amb els ambientals i el genoma, contribueixen al desenvolupament de l'obesitat infantil. Un dels nostres objectius és conèixer quines són les vies mitjançant les quals l'obesitat infantil afecta tan l'individu com els seus descendents, afirma el Dr. Jiménez-Chillarón. Tot aquest coneixement permetrà obrir la porta al disseny de noves intervencions més eficients i millorar la prevenció de l'obesitat i les malalties associades. Per aquest motiu han iniciat un campanya de micromecenatge per aconseguir finançament per fer-ho possible.
