"La recerca social ha d'ésser un instrument per a una societat més justa"
Actualment quines línies de recerca integren el Grup d'Investigació Educació i Societat?
El grup GIEES investiga en quatre àmbits d'interès que alhora estan vinculats a l'activitat docent que es realitza al Campus Docent Sant Joan de Déu. En aquests moments tenim projectes de recerca en l'àrea de l'acció social, els trets identitaris de les professions sanitàries com la infermeria i els seus valors professionals. També fem projectes sobre metodologia en cures en infermeria i, finalment, investigació en innovació docent, que inclouria metodologies docents, d'avaluació i altres temes relacionats amb les titulacions que impartim al Campus.
Per què es va decidir crear un grup de recerca dins del Campus Docent?
La docència universitària està lligada a la recerca. En aquest sentit, des de fa anys, el Campus Docent va definir com una de les accions prioritàries que el professorat participés en recerques internes i externes.
La recerca en l'acció social fou una de les primeres línies que vam començar gràcies a una petició que ens va fer i finançar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a través de la Taula del Tercer Sector Social, al 2011. El projecte va consistir a realitzar una recerca sobre les dificultats de coordinació que hi havia entre l'àmbit social i el sanitari en l'atenció als col·lectius més vulnerables.
A partir dels primers projectes, els investigadors del Campus hem anat realitzant altres estudis i consolidant el grup GIEES. Ara mateix, participem tant en recerques pròpies del Campus, com en grups externs de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, etc.
Quina importància té la investigació en l'àmbit social?
La recerca social sempre ha sigut molt important, i més en aquests moments de canvi de model social causat per la crisi econòmica. Actualment la societat és cada cop més injusta i desigual, i les desigualtats socials s'han fet més profundes. La recerca social és indispensable per assolir un major coneixement del context actual i per aportar idees, pràctiques i elements per a la innovació en l'acció social i en les polítiques públiques. El fet d'estudiar aquesta realitat i veure cóm s'està intervenint i gestionant des de les institucions, administracions, ONGs, etc. és un instrument per a poder analitzar què està passant, de quina manera ho viuen les persones més afectades, quines necessitats tenen i què s'hauria de fer per resoldre aquestes situacions. La recerca és imprescindible per millorar els coneixements que tenim sobre aquesta realitat, i poder intervenir d'una manera més eficaç.
Si la recerca en acció social és tan important per resoldre la situació social actual, per què té menys rellevància?
La recerca en l'àmbit social no té el mateix reconeixement i prestigi social que la recerca biomèdica. Això és causat pel fet que aquesta recerca està molt lligada a les situacions de desigualtat i injustícia, que sempre es volen intentar ocultar. A més des de les administracions no hi ha un clar interès a conèixer en profunditat aquesta realitat. És molt més rentable investigar sobre fàrmacs, tractaments, etc.; en canvi la recerca social planteja situacions d'injustícia que cal resoldre amb diners i amb noves polítiques. Però a poc a poc anirem posant sobre la taula i traient a la llum pública la necessitat d'investigar des de l'àmbit social en molts temes: exclusió, augments de desigualtats, quin són els col·lectius més vulnerables, migracions, etc.
Com es realitza i quina és la metodologia utilitzada en una recerca social?
A més a més de la recerca quantitativa, en ciències socials té molta rellevància i pes la investigació qualitativa. La recerca qualitativa permet comprendre i interpretar la realitat a partir de la perspectiva dels actors socials, i dóna una visió integral i holística perquè té en compte el context. La finalitat és conèixer en profunditat realitats concretes a partir de l'experiència de les persones. La recerca qualitativa ens permet conèixer les experiències, vivències de la pobresa, les desigualtats, les situacions d'exclusió, etc. I per tant, és fonamental.
Tant les metodologies com les tècniques per recollir dades són variades i la seva aplicació depèn dels objectius de cada recerca. Tenim la Investigació-Acció-Participació, la Teoria Fonamentada, la Fenomenologia, l'Etnografia, l'estudi de casos, etc. I com a tècniques per obtenir dades podem utilitzar les entrevistes, els grups focals, l'observació, el diari de camp, l'anàlisi de documents i moltes altres.
La vostra recerca social ha traspassat fronteres i teniu un projecte amb Santo Domingo a Piura (Perú), què ens en pots dir?
El projecte que estem realitzant a Santo Domingo és un estudi de cas sobre l'estigmatització de la persona amb trastorn mental. Aquesta recerca va néixer d'una estada que vam fer el 2015 a la zona, a partir d'un projecte d'atenció comunitària en salut mental realitzat per un cooperant de l'ONG Juan Ciudad. Allà va sorgir la idea d'analitzar cóm s'estava produint l'estigmatització de les persones amb trastorn mental i com aquestes eren excloses i aïllades de la comunitat però, alhora com la mateixa comunitat, després de molt treball de cooperació entre diferents agents, era capaç d'incloure en la societat la persona malalta. Ben aviat, finalitzarem l'estudi i ens agradaria retornar els resultats obtinguts a la població de Santo Domingo, sobretot a les persones que van participar activament en el procés d'inclusió social de la persona malalta i que, a més, van participar en l'estudi.