“La recerca ens ajuda, als clínics, a completar la nostra formació, millorar els coneixements i adquirir nous hàbits i tècniques de treball”
Quina va ser la teva experiència en la recerca en salut mental com a resident en psiquiatria?
Des del Parc Sanitari s'aposta molt intensament perquè els residents coneguin la recerca que s'hi du a terme i s'hi involucrin. En el meu cas em vaig implicar molt en el grup de les doctores Judith Usall i Susana Ochoa, sobretot en el camp de l'esquizofrènia. Gràcies a això vaig poder col·laborar en la presentació de pòsters i comunicacions orals, a més vaig començar a escriure un primer article científic. El tema de l'esquizofrènia em va cridar molt l'atenció i em vaig sentir atreta des del primer moment; però al mateix temps em vaig adonar de les meves limitacions i la necessitat de formar-me en recerca.
En quines dificultats et vas trobar durant la realització de la recerca i la pràctica clínica?
La principal dificultat dels professionals que volem combinar recerca i pràctica clínica és que les condicions laborals dels investigadors no són tant bones. Per exemple, habitualment els contractes per als investigadors van lligats a projectes i beques, que solen ser per a un temps limitat. Personalment crec que aquest fet hauria de millorar perquè no podem evitar que la recerca i la clínica avancin juntes, de tal manera que puguin retroalimentar-se.
Com animaries els residents a introduir-se en el món de la recerca?
En el cas del Parc Sanitari tots els residents tenen l'oportunitat de rotar per la Unitat de Docència, Recerca i Innovació i veure les diferents activitats que realitzem. A més els expliquem que després de la seva residencia tenen l'oportunitat de seguir formant-se: participar en cursos, màsters, anar a congressos, seminaris... Tot aquest ventall de possibilitats no és tan ampli si es limiten a la clínica. A més la recerca ens ajuda, als clínics, a completar la nostra formació, millorar els coneixements, adquirir nous hàbits i tècniques que més tard podrem aplicar en la pràctica diària.
Quin era el tema del projecte de fi de residencia?
El projecte es titulava "Hiperprolactinèmia per ús d'antipsicòtics: efectes sexuals, reproductius i osteopènics", i consistia en avaluar les concentracions de prolactina en sang i relacionar-la amb els seus efectes secundaris dels pacients. L'estudi va comptar amb més de 100 pacients diagnosticats amb esquizofrènia i que prenien tractament antipsicòtic, ja que aquest tractament produeix concentracions elevades de prolactina en sang. Durant el projecte vam avaluar els pacients a través d'escales i qüestionaris; i després els mesuràvem les concentracions de l'hormona prolactina. I com a resultat vam observar que la prevalença de prolactinèmia era molt més alta de l'esperada. Tot i que els pacients no mostraven molts efectes secundaris reproductius, sí que presentaven problemes de disfunció sexual, que es relacionaven de forma independent amb els valors de prolactina. Va ser un estudi molt clínic, és a dir a partir de preguntes que ens fem els propis clínics, que vaig poder gaudir molt, i ara mateix estem a punt de publicar el primer article.
Actualment quina és la teva relació amb la recerca en salut mental?
Ara mateix estic a punt de finalitzar la meva tesi doctoral sobre primers episodis de psicosi a través de l'estudi GENIPE. Concretament he estudiat l'edat d'inici de psicosi. Aquesta dada l'he relacionada amb els antecedents de complicacions obstètriques durant el naixement, consum de tòxics de la mare durant la gestació i antecedents psicòtics familiars. En el cas de les noies, també, amb l'edat d'inici de la pubertat. A partir d'aquest estudi vaig poder escriure dos articles que ja estan publicats. Ara mateix estic col·laborant en diferents projectes en esquizofrènia, un dels quals és el projecte europeu M-RESIST de les doctores Judith Usall i Elena Huerta.