Demostrada l’eficàcia d’un fàrmac en models preclínics per frenar el creixement del rabdomiosarcoma

Fa deu anys, la família de Cristina -una nena que va morir a causa d'un rabdomiosarcoma- va decidir transformar el seu dolor en una lluita per la vida. En aquell moment, a Sant Joan de Déu no hi havia cap investigador centrat en buscar un tractament capaç de frenar aquest tipus de càncer pediàtric. Impulsats per l'esperança, els seus pares van iniciar una campanya de recaptació que va aconseguir reunir 600.000 euros, gràcies també al suport de la Fundació Leo Messi, que va aportar 200.000 euros. El seu primer objectiu va ser becar una jove farmacèutica, Estela Prada, amb una missió molt clara: trobar una via terapèutica eficaç contra el rabdomiosarcoma. Deu anys després, la Dra. Estela Prada -reconeguda el 2024 amb el prestigiós Premi Odile Schweisguth que atorga la Société Internationale d'Oncologie Pédiatrique (SIOP) al millor investigador en formació en oncologia pediàtrica- ha fet un pas decisiu cap a aquest objectiu. El seu treball ha permès demostrar, per primera vegada, l'eficàcia d'un fàrmac en models animals i preclínics d'aquest tumor infantil.

L'estudi "PRKG1 hinders myogenic differentiation and predicts response to AKT inhibitor Ipatasertib in Rhabdomyosarcoma", publicat a Nature Communications, ha estat coliderat per l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), en col·laboració amb l'IRB Barcelona i l'empresa biotecnològica Nostrum Biodiscovery.

El rabdomiosarcoma, un dels grans reptes del càncer pediàtric

El rabdomiosarcoma és un tipus de tumor maligne que es desenvolupa a partir de les cèl·lules del múscul esquelètic i és el sarcoma més comú en pacients pediàtrics. Tot i que pot aparèixer en qualsevol part del cos, sovint es localitza a la cara, el coll, la pelvis o les extremitats. En la població pediàtrica, el rabdomiosarcoma pot afectar greument la funció dels òrgans i teixits propers al tumor, provocar dolor, inflamació o dificultats de moviment, i requereix un tractament intensiu.

Malgrat els importants avenços en el coneixement de la biologia molecular del rabdomiosarcoma (RMS), encara persisteixen diverses incògnites terapèutiques que dificulten millorar el pronòstic, especialment en pacients d'alt risc o amb recaigudes, que continuen representant entre el 25 i el 30% dels casos malgrat els tractaments actuals -com la quimioteràpia, la cirurgia i la radioteràpia.

Un dels principals reptes és que encara no s'han identificat mecanismes moleculars comuns que permetin desenvolupar teràpies dirigides efectives per a tots els subtipus de RMS. Les cèl·lules d'aquest tumor són precursors musculars que queden bloquejats en el seu procés de maduració, i encara no se sap del tot què manté aquest bloqueig ni com es pot revertir de manera segura.

A més, com sovint passa en l'àmbit del càncer pediàtric, molts dels fàrmacs dirigits disponibles s'han desenvolupat inicialment per a adults i no s'han avaluat prou en nens, tant per les diferències biològiques com pel seu perfil de toxicitat, cosa que dificulta la seva translació clínica.

Fàrmac que funciona en assaigs preclínics

La recerca demostra l'eficàcia d'un fàrmac en models preclínics desenvolupats a partir de mostres de pacients amb rabdomiosarcoma de l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD), mostrant resultats prometedors per avançar cap a noves teràpies dirigides.

"El nostre objectiu sempre ha estat traslladar els avenços del laboratori al benefici real dels pacients. Haver demostrat l'eficàcia d'aquest fàrmac en models desenvolupats a partir de mostres dels nostres pacients amb rabdomiosarcoma ens dóna molta esperança per continuar avançant cap a tractaments més específics i menys agressius", explica la Dra. Estela Prada, investigadora del grup de Sarcomes i Neuroblastoma de l'IRSJD i primera autora de l'estudi.

PRKG1: un biomarcador clau per al tractament del rabdomiosarcoma pediàtric

A més, l'estudi conclou que el gen PRKG1 juga un paper essencial en el bloqueig d'una proteïna clau en la biologia del rabdomiosarcoma i pot actuar com a biomarcador per predir la resposta al fàrmac, un inhibidor d'AKT que s'està avaluant en assaigs clínics per a diferents tipus de càncer.

El treball combina models cel·lulars i animals de rabdomiosarcoma i demostra que els tumors amb nivells més alts del gen PRKG1 són els que millor responen al tractament. Aquest descobriment podria permetre seleccionar els pacients pediàtrics que més podrien beneficiar-se d'aquest fàrmac i obre la porta a nous enfocaments terapèutics més personalitzats.

"És un pas endavant en la comprensió d'aquest tipus de càncer pediàtric i en com traslladar el coneixement del laboratori al pacient. Ara sabem que el gen PRKG1 no només és un actor clau en la biologia del tumor, sinó també una diana que pot ajudar-nos a guiar decisions terapèutiques en el futur", destaca el Dr. Jaume Mora, director científic del Pediatric Cancer Center Barcelona del HSJD, cap del grup de recerca de Sarcomes i Neuroblastoma de l'IRSJD i coautor sènior de l'article, qui recentment ha rebut la IV Beca FERO Dr. Baselga, dotada amb 300.000 €, per continuar avançant en la identificació d'un tractament contra el rabdomiosarcoma.

En aquest sentit, la Dra. Inmaculada Hernández-Muñoz, coautora sènior i investigadora de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar (HMRIB), assenyala que "aquest descobriment suggereix la conveniència d'establir un nou criteri de classificació d'aquests tumors en base a la seva diferenciació cel·lular, independentment de les alteracions genètiques subjacents, i reforça la noció que els tumors que apareixen en edats primerenques i durant l'adolescència són conseqüència de defectes en els processos del desenvolupament del cos humà".

Famílies que impulsen la recerca científica

Cristina tenia set anys quan, al setembre de 2013, li van diagnosticar un rabdomiosarcoma. "Després de deu mesos de tractament, i quan menys ens ho esperàvem, la malaltia va reaparèixer. I llavors vam descobrir que per a aquests tumors en recaiguda no hi havia cap tractament ni se n'estava investigant cap. Vam buscar arreu del món, vam parlar amb experts d'hospitals d'Itàlia, França i Estats Units, però no vam aconseguir trobar cap solució per a la nostra filla", relata Laura Abella, mare de Cristina. En menys de quinze dies, Laura i Juan Manuel, els pares de Cristina, van crear legalment l'associació contra el rabdomiosarcoma i van començar a treballar.

Aquesta recerca ha estat possible gràcies a l'impuls i la determinació de la família de Cristina. El seu esforç i solidaritat han permès recaptar més de 600.000 euros per avançar en la recerca d'un tractament eficaç contra el rabdomiosarcoma.

Gràcies a aquest suport, s'ha completat la primera fase del projecte: demostrar en model animal l'eficàcia d'un fàrmac prometedor. No obstant això, encara queden molts reptes per davant, entre els quals, poder avaluar aquest mateix fàrmac en un assaig clínic que permeti conèixer la seva efectivitat real en pacients pediàtrics.

La recerca científica és un camí llarg i ple d'etapes, però amb el compromís i la tenacitat de famílies com la de Cristina, aquest camí es fa, sens dubte, més curt i esperançador.

L'estudi ha comptat amb la participació de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Hospital del Mar Research Institute, l' IRB Barcelona, el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i l'empresa Nostrum Biodiscovery.