"A Sant Joan de Déu, les idees dels professionals es converteixen en projectes"

Cada any, la Setmana de la Salut Mental és una cita clau per donar visibilitat, reflexionar i actuar en relació amb els reptes que encara envolten la salut mental en la nostra societat. Per donar visibilitat a la Setmana de la Salut Mental que té lloc al PSSJD ens entrevistem amb la Dra. Iluminada Corripio, directora d'Estratègia i Promoció de la Innovació, Salut Mental, Catalunya.

Abans que res ens podries explicar en què consisteix el projecte Somrise?

El projecte Somrise neix d'una visió  del  Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), de la mà del seu director de Recerca, Innovació i Docència, el Dr. Josep M. Haro i els gerents SJD-PSSJD, SJD-Esplugues i SJD Terres de Lleida. Tot i que som líders en producció científica -som els primers en nombre de publicacions a l'Estat espanyol, els quarts a Europa i els cinquens a escala internacional-, ens adonem que el percentatge de resultats de recerca que acaba arribant a la pràctica clínica és encara molt petit. A partir d'aquí, des del PSSJD apostem per transformar l'atenció i per tant el futur de la salut mental, teixint un pont real entre la recerca, la innovació i la pràctica clínica. Així doncs, Somrise neix, precisament, amb aquest objectiu: articular l'ecositema existent per millorar la transferència del coneixement en l'àmbit de la salut mental i aconseguir que els resultats de la recerca tinguin un impacte real en la pràctica assistencial. Alhora, aquesta no és una visió exclusiva del PSSJD, sinó una aposta compartida territorialment per l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu a Catalunya liderada per l'UTI.

Dels projectes que actualment formen part de Somrise, n'hi ha algun que exemplifiqui especialment bé la filosofia que voleu impulsar? Per què?

Hi ha diferents projectes que ja estaven en funcionament i que des de Somrise hem ajudat a impulsar, però diria que el projecte de salut mental de precisió és, ara mateix, el que millor exemplifica la filosofia de Somrise. Fins ara, en salut mental, sovint hem treballat basant-nos en l'assaig i error: una persona amb un problema de salut mental entra a la consulta i no sempre som capaços de determinar quin tractament li funcionarà millor. De fet, aproximadament un 30% d'aquestes persones presentarà una condició resistent. En canvi, en altres especialitats, com l'oncologia, ja disposem de proves que permeten determinar quin tractament pot ser més adequat per a cada persona.

En podries destacar algun projecte en concret?

Sí, i tant. En aquest moment estem desenvolupant quatre subprojectes que hauran de donar suport a que la salut mental de precisió esdevingui una realitat. El primer és LaIA, que utilitza la transcripció de veu per recollir automàticament la informació clínica més rellevant de les entrevistes. Això permet alliberar els professionals de part de la tasca de transcripció i, alhora, obre la porta a incorporar millor la informació social i sanitària de cada persona. El segon és NEXIA, un projecte d'arquitectura de dades que busca integrar diferents fonts d'informació -clínica, de recerca, digital i òmica- al llarg de la vida de la persona. L'objectiu és disposar de dades de qualitat que ens permetin desenvolupar eines d'intel·ligència artificial fiables i segures per identificar patrons de pronòstic i resposta als tractaments. Dins de NEXIA, ja estem començant a dissenyar les Trajectòries Clíniques, que recolliran dades del món real per entendre millor com evolucionen les persones que atenem, especialment en condicions de gran complexitat com la psicosi, el trastorn de l'espectre autista o la depressió resistent. Això ens permetrà identificar perfils clínics i avançar cap a tractaments cada vegada més personalitzats. Finalment, destacaria el projecte EMMA-VOICE, que ens permetrà millorar l'avaluació de les persones en diferents moments de al seva condició de salut mental (estabilitat, crisis i pre-crisis) mitjançant un xatbot, aquest es tracta d'un projecte europeu recentment aprovat.

Què significa per a tu "innovar" en salut mental?

Per a mi, innovar és portar una idea a la pràctica aportant valor. No té perquè ser necessàriament una solució tecnològica moltes vegades és millorar o introduir una nova manera de fer dins del sistema social i sanitari existent. En aquest moment, tot passa molt ràpid i estem molt distrets amb l'allau d'informació que estem rebent, però hem de ser capaços d'aixecar el cap i imaginar el futur que volem per a la salut mental de la mà dels professionals i les persones ateses. Un tema que està al candeler és entendre molt bé com podem fer servir la intel·ligència artificial. No podem permetre que siguin les empreses tecnològiques les que ens marquin el camí. Les solucions les hem de dissenyar nosaltres, des de casa nostra, amb els nostres professionals i amb les persones ateses.

Què aporta el model Living Lab que planteja Somrise respecte d'un estudi de recerca convencional?

El PSSJD es va acreditar com a espai Living Lab el juny de 2025. Això significa que disposem de l'ecosistema necessari per provar i validar innovacions en entorns reals abans d'incorporar-les a la pràctica clínica. Per exemple, si desenvolupem una aplicació mòbil, la podem provar amb professionals i pacients en un entorn real, avaluar com funciona i identificar què cal millorar abans d'implementar-la de manera generalitzada. Aquest recorregut, des de la primera prova fins a la incorporació d'una solució a la pràctica clínica, és el que entenem per escalabilitat. Perquè sigui possible, és fonamental que les institucions siguin permeables a incorporar noves solucions i que puguem avaluar-ne l'impacte. En aquest sentit, la Unitat d'Impacte de l'IRSJD té un paper clau: ens ha d'ajudar a determinar si una innovació aporta valor, és sostenible i està preparada per ser escalada.

Què fa diferent aquest model?

La recerca habitualment es desenvolupa en entorns molt controlats, amb una selecció de la mostra i uns criteris d'inclusió que, en alguns casos, poden no ser representatius de la població real. En canvi, el model líving lab busca desenvolupar i provar les solucions en entorns reals, amb persones que poden presentar situacions molt diverses i complexes: problemes socials, drogodependències, comorbiditats mèdiques descompensades, entre d'altres. Això ens permet comprovar, no només, si una innovació funciona en un entorn de proves, sinó també si és aplicable a la realitat assistencial, en un context territorial concret i si pot generar un impacte real en les persones.

En el cas de la teràpia AVATAR, què us està ensenyant la incorporació de realitat virtual sobre les possibilitats i els límits de la innovació tecnològica en salut mental?

Jo estic veritablement emocionada amb la teràpia AVATAR, liderada per la Dra. Susana Ochoa. Portava 26 anys visitant persones amb problemes de salut mental a l'Hospital Sant Pau, tant a la planta d'hospitalització com a urgències, i també coordinant  l'equip d'esquizofrènia resistent. Un 30% de les persones amb aquesta malaltia no responen al tractament. Això vol dir que estem parlant de moltes persones, sovint joves, que queden aïllades, amb gran patiment del seu entorn, que  consumeixen molts recursos i per a les quals tenim poques alternatives terapèutiques. Quan vaig arribar al PSSJD, em vaig trobar que, per a aquestes persones que ja no responen als tractaments farmacològics disponibles, la teràpia AVATAR podia oferir-los una nova oportunitat. La resposta és d'aproximadament el 50%, i té molt a veure amb la manera com es treballa l'experiència subjectiva de la persona. A través de la teràpia, la persona pot aprendre a interactuar amb aquestes veus i, progressivament, recuperar capacitat per fer coses tan bàsiques com sortir al carrer. Per això, per a mi, AVATAR és un paradigma de com implementar la innovació en salut mental: veure quan una intervenció funciona en un projecte de recerca, validar-la i, a partir d'aquí, poder-la estendre i portar-la a la pràctica. Ara s'està implementant al territori de Terres de Lleida.

L'IRSJD ja té una trajectòria consolidada en recerca en salut mental. Quin paper ha de jugar Somrise dins d'aquest ecosistema?

Somrise aporta, sobretot, una mirada d'escalabilitat i la capacitat d'articular les diferents direccions necessàries perquè aquesta escalabilitat esdevingui una realitat. No es tracta de deixar de fer recerca bàsica, ni molt menys; al contrari, és imprescindible generar el coneixement que en el futur ens permetrà donar resposta a necessitats encara no cobertes. Però hem de ser capaços d'anar un pas més enllà i aconseguir que aquest coneixement es tradueixi en solucions que ajudin les persones. De fet, aquest és també l'objectiu de l'IRSJD: generar coneixement que tingui un impacte real en la salut i en la vida dels pacients. I ara, gràcies a la capacitat i al posicionament institucional que tenim, estem en un moment especialment interessant per definir quin futur de la recerca en salut mental volem construir. A més, partim d'una realitat assistencial molt potent: a SJD Catalunya atenem el 20% de la població infantojuvenil en salut mental i el 10% de la població adulta. Aquesta experiència ens dona una perspectiva privilegiada per identificar necessitats, generar coneixement i, sobretot, accelerar-ne la transferència a la pràctica clínica.