"Conèixer que fan altres, permet millorar i desenvolupar noves idees per anar creixent dins del món de la investigació"

Juliol 2021

Qui és el doctor César Galo García Fontecha i quina ha estat la seva història dins del món de la recerca?

Des de l'any 1995 soc metge especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica per l'Hospital Vall d'Hebron on vaig fer la meva residència. Un cop finalitzat aquest període em vaig quedar a l'Hospital Vall d'Hebron com a metge. A partir de l'any 2000 passo a dedicar-me exclusivament a l'ortopèdia pediàtrica. Dins d'aquest grup ja hi havia una inquietud per començar a desenvolupar projectes de recerca per millorar l'assistència als nostres pacients. Així doncs, vam començar a construir entre tots quines serien les línies de recerca del grup i els nostres objectius. Anys després vam ser reconeguts com a grup emergent per l'Agència Catalana de Recerca i ja vam començar a desplegar nous projectes, com ara la cirurgia experimental, desenvolupament de noves tècniques quirúrgiques, etc. sempre posant el focus en els nostres pacients. I exponencialment vam anar creixent com a grup a mesura que creixia el nostre interès per noves línies de recerca. I fins al 2018.

El 2018 va ser quan et vas incorporar com a cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Efectivament, el 2018 em vaig incorporar a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Quan vaig arribar l'activitat de recerca del servei era molt petita i com jo ja portava aquesta motxilla, vaig decidir que un dels primers objectius havia de ser crear un grup de recerca format per cirurgians ortopèdics. Va coincidir que en aquell període es van incorporar alguns professionals joves que també compartien aquest interès.

Com contribueix a un servei com el vostre tenir un grup de recerca?

Doncs, principalment, perquè en la pràctica clínica encara tenim molts problemes i reptes per resoldre. I la manera de resoldre'ls és a través del mètode científic: plantejant una hipòtesi, realitzant una sèrie d'experiments o observacions i extreure'n les conclusions. A partir d'aquí traslladar aquests nous coneixements als pacients. El que en diríem una recerca translacional, que té un impacte directe sobre els nostres pacients i/o els procediments assistencials que desenvolupem. Teníem tan clar que volíem apostar per la recerca que vam incorporar al servei dos perfils professionals diferents: un bioenginyer i una òptica optometrista.

Què us aporten aquests perfils professionals al grup?

Aquests dos perfils tenen una doble funció dins del grup. Per una banda, fan totes les tasques de coordinació de la recerca, disseny i valorització de projectes, posada en marxa, etc. una tasca imprescindible per créixer en número i qualitat de projectes duts a terme. I per l'altra banda, treballen com a investigadors encarregant-se directament d'algun projecte. En el cas del bioenginyer la seva formació en mecànica ens ha permès incorporar-lo en tota l'activitat relacionada amb deformitats; i l'òptica optometrista s'ha incorporat en la recerca de l'escoliosi, on està desenvolupament la seva tesi doctoral, ja que l'escoliosi i els problemes de visió estan molt relacionats.

Ens podries explicar una mica com és fer recerca dins un servei com el vostre?

Quan parlem de recerca en ortopèdia i traumatologia, tenim una part tradicional d'un laboratori de recerca: cèl·lules, pipetes, ADN, etc. I afegim tota una part de recerca molt lligada als problemes ortopèdics de la nostra pràctica assistencial i dels tractaments que hi apliquem. El més fàcil per parlar de recerca en ortopèdia i traumatologia és posar-ne exemples.

Com ara quins exemples?

Una de les coses que fem a la pràctica clínica diària és el tractament de deformitats d'extremitats o malformacions. Una de les tècniques que fem servir és el que en diem "creixement guiat", o sigui, aprofitem el creixement i posem uns petits implants a les zones de creixement per aconseguir realinear l'extremitat deformada. Aquests implants treballen canviant les càrregues mecàniques del creixement i poden tenir efectes no desitjats o alterar la mecànica futura d'una articulació. Per aquest motiu fem estudis en profunditat del seu efecte.

En un dels estudis per exemple fem proves de ressonància, realitzem una segmentació bidimensional i tridimensional de les zones de creixement a través de les imatges mèdiques, apliquem un mallat computacional sobre les zones articulars que ens permet veure com és el creixement, etc.; amb l'objectiu d'entendre que esta passant en aquests pacients i millorar l'estratègia terapèutica. Un altre projecte en aquest camp és, per exemple, la simulació computacional de com creix l'extremitat amb l'objectiu d'analitzar en quin lloc posem l'implant o dissenyant de nous per millorar la correcció de la deformitat.

També fem estudis sobre quina és la millor estratègia terapèutica per tractar les deformitats de l'esquena, a través de l'ús de diferent tipus de cotilles. Duem a terme un seguiment dels pacients, analitzem la seva evolució, amb l'objectiu de conèixer quina és la millor cotilla.

Com pots veure són projectes de recerca molt aplicats als problemes i a les nostres necessitats clíniques.

Un altre exemple, seria un dels projectes que tenim sobre fractures, on valorem quin tipus de cirurgia és millor per cada fractura, si és millor posar una placa amb caragols o bé un altre tipus de fixació. En el cas de les fractures, a més aportem les dades a un registre internacional on participen altres centres, i que ens permet a tots compartir les dades i d'aquesta manera tenir molta més informació per millorar els projectes de recerca.

Aquests només són alguns dels projectes en els quals estem treballant actualment, però en actiu estem desenvolupant més de 20 de diferents.

I tots aquests projectes en quines línies de recerca s'emmarquen?

Actualment, el nostre grup treballa en 4 línies de recerca principals, liderades per diferents professionals del servei. La Dra. Laura Pérez dirigeix una línia centrada en l'estudi de les patologies congènites dels membres superiors, com ara les malformacions congènites o les lesions en el plexe branquial. Una segona línia centrada en les deformitats de columna, principalment escoliosis, està dirigida pel Dr. Alejandro Peiró. Per la seva banda la Dra. Laura Corominas dirigeix projectes centrats en noves tècniques de cirurgia ortopèdica. I finalment, jo mateix, a banda de coordinar tota l'activitat del grup, també lidero la línia de displàsies esquelètiques, on estudiem els tractaments amb plaques de creixement.

En el món científic i de recerca es treballa molt en col·laboració amb altres centres, com ho articuleu dins el grup?

Per poder desenvolupar millors projectes és molt important comptar amb la col·laboració d'experts, ja que ens aporten els seus coneixements i ens donen suport en àrees que potser nosaltres no coneixem prou. Per exemple recentment vam fer una col·laboració amb el Catalan Institute of Nanoscience and Nanotecnology (ICN) per desenvolupar una membrana per curar lesions de cartílag. També tenim col·laboracions amb el Barcelona Center for New Medical Technologies (BCN MedTech) de la Universitat Pompeu Fabra, on estem treballant a aplicar una malla sobre l'articulació per analitzar quines són les càrregues de pressió quan hi ha canvis en el creixement i veure si en un futur es poden produir trastorns per sobrecàrrega.

Finalment, com valores la incorporació el vostre equip d'investigació dins de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD)?

Crec que incorporar-nos dins de l'IRSJD donarà visibilitat al grup que ens permetrà establir tant noves col·laboracions internes, com externes. Això permetrà ampliar la visió de l'equip, conèixer que fan els altres equips i/o centres, ens podrà donar idees que podrem aplicar en futurs projectes. Crec que és molt important per tot investigador/a o persona amb interès a fer recerca, obrir la ment i impregnar-se dels coneixements d'altres, però també conèixer els problemes o les dificultats que afronten, i si és el cas, saber com ho han solucionat. Al final si només ens mirem a nosaltres mateixos, només solucionarem allò que tenim davant, sense fer un pas més enllà.

Desitgem que en un futur aquesta incorporació ens permeti crear noves xarxes de col·laboració i que d'aquí en neixin projectes que ajudin a millorar l'assistència i la qualitat de vida dels nostres pacients.