"És important mirar la pràctica clínica amb les ulleres de la recerca posades i preguntar-nos el perquè de tot per poder millorar l’assistència al pacient"

Quan vas tenir el teu primer contacte amb el món de la recerca?

Fa 20 anys mentre cursava el Màster en Al·lèrgia i Immunologia Clínica Pediàtrica de la Universitat de Barcelona a l'Hospital Sant Joan de Déu va ser aquí on vaig tenir el meu primer contacte amb la recerca. Des de l'hospital se'm va permetre participar en alguns dels projectes de recerca que tenien en marxa. Va ser en aquest moment de la meva carrera que ja vaig decidir endinsar-me en aquest món i començar a fer la tesi doctoral en asma amb l'estudi de molècules implicades i de la funció respiratòria en aquests pacients.  

Després de passar per un hospital comarcal i dos d'universitaris vas tornar a l'Hospital Sant Joan de Déu, on has compaginat la recerca, l'assistència i la docència. Com va ser la teva tornada?

Quan em vaig reincorporar a l'Hospital Sant Joan de Déu, fa 12 anys, vaig poder tornar a recuperar la meva activitat de recerca. En aquell moment hi havia força activitat científica en al·lèrgia, però hi havia mancances a nivell metodològic i no hi havia una estructura de recerca ben definida. Va ser en aquell moment en què vam començar a posar ordre a tot el que diferents professionals estaven fent. A poc a poc vaig anar impulsant la recerca en l'al·lèrgia pediàtrica amb una metodologia més rigorosa, que permetés obtenir uns resultats més robustos. I ja no ens hem aturat, ja sigui desenvolupant estudis propis del servei que naixien a preguntes assistencials o inquietuds de l'equip, col·laborant amb altres hospitals o centres de recerca, o bé projectes nascuts des de la indústria farmacèutica que necessitaven de la nostra expertesa com a pediatres al·lergòlegs Al llarg d'aquests anys ens hem anat formant en metodologia, estadística, etc. per millorar tots els nostres treballs. Fins a assolir aquesta massa crítica i resultats que ens han permès incorporar-nos com a grup de recerca dins de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Quina és la principal línia de recerca que esteu desenvolupament?

La nostra línia principal se centra en l'estudi de l'al·lèrgia alimentària que apareix durant la infància, sobretot perquè aquest és un camp amb moltes preguntes per resoldre i incerteses. Ara mateix estem treballant tant a millorar el diagnòstic com en explorar nous tractaments, que no es limitin només en eliminar l'al·lergen de la dieta.

Per què aquest interès?

Doncs fins ara les persones al·lèrgiques a un determinat aliment, el que se'ls "receptava" era no consumir-lo. Però això deixa totalment desprotegit els nostres pacients. És molt fàcil que un aliment estigui contaminat per un determinat al·lergen i consumir-lo pot provocar en les persones una reacció anafilàctica que potser fatal. Per aquest motiu destinem molts esforços en investigar nous tractaments.

Quina mena de tractaments esteu investigant?

Ara mateix som pioners en Espanya en l'estudi dels tractaments d'immunoteràpia, i a nivell europeu som dels poc centres que treballa en aquest camp. Aquest tipus de tractament consisteixen a anar donant petites dosis de l'al·lergen i anar augmentant gradualment aquestes dosis. Amb l'objectiu de modular el sistema immunitari i que poc a poca vagi tolerant l'al·lergen. Els tractaments d'immunoteràpia són tractaments molt personalitzats, cada infant necessitarà una pauta única.

En els darrers anys sembla que hi hagi una major incidència de les al·lèrgies alimentàries és així?

Sí que és cert que cada cop veiem més infants al·lèrgics a determinats aliments, però també al·lèrgics ambientals, no obstant això la incidència o diagnòstic ha augmentat perquè gràcies a la recerca dins aquest camp hem millorat les tècniques de diagnòstic. Ara tenim mètodes molt més rigorosos que ens permeten cribar millor els pacients.

En quines altres línies de recerca esteu treballant?

També tenim una línia centrada en l'al·lèrgia respiratòria i en l'asma. Una patologia molt freqüent, de fet és malaltia crònica més freqüent que hi ha. Dins d'aquesta línia estudiem la immunoteràpia en al·lèrgens, els que la població general coneix com vacunes de l'al·lèrgia. Aquest tipus de teràpia és molt semblant a la teràpia per al·lèrgies alimentàries, que hem comentat.

Una altra línia que tenim en curs és l'estudi de la urticària crònica, on tenim una àmplia col·laboració amb la indústria farmacèutica per a desenvolupar noves teràpies en aquest camp. Finalment també tenim estudis en les al·lèrgies farmacològiques.

A nivell de col·laboracions externes en altres projectes, que ens en podries dir?

Doncs en aquests moments participem en un projecte europeu, liderat per un centre de Berlín, que s'anomena "Genetics and food allergy", reclutant pacients amb l'objectiu de fer estudis genètics, investigant els mecanismes genètics o si hi ha gens que predisposin específicament a l'al·lèrgia alimentària. Des del nostre servei

Què destacaries dels membres que formen part d'aquest nou grup de recerca?

Jo crec que totes les persones que formen part del grup ens agrada preguntar-nos constantment el perquè de les coses que passen als nostres pacients. Tenim una inquietud dins nostre que és la que ens permet mirar la tasca assistencial des de les ulleres de científic. A través d'aquesta mirada ens fem preguntes que intentem resoldre a través de projectes de recerca que anem desenvolupament; ja sigui trobar el perquè de l'aparició d'una al·lèrgia, millorar una tècnica diagnostica o buscar noves i millors teràpies per a cada pacient, o entendre perquè un infant respon millor a un tractament que un altre. I una altra cosa que m'agradaria destacar de l'equip és que intentem col·laborar entre nosaltres, comentem pacients que creiem que podrien participar d'alguna recerca d'un altre membre del grup o ens impliquem en tots els projectes que s'estan duent a terme. I això és el que ens permet seguir avançant.

La incorporació del grup dins de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu crec que ens permetrà fer un pas endavant en la nostra tasca científica, inculcar entre tot el nostre personal aquest sentiment "científic" i ens permetrà establir més xarxes de col·laboració.