"Abordem l'estudi dels tumors pediàtrics des de diferents perspectives amb l'objectiu final de desenvolupar tractaments més personalitzats i menys agressius"

Des d'aleshores ha estat treballant i definint les línies d'investigació i els objectius científics del seu nou grup de recerca "Epigenètica del Càncer Pediàtric", que recentment s'ha afegit al Programa de Càncer Pediàtric. Parlem amb la Dra. Avgustinova per conèixer més a fons la seva trajectòria com a investigadora i els objectius del seu nou grup.

Com va començar la teva carrera científica?

Em vaig llicenciar en Biologia a la Universitat d'Oxford a Anglaterra, i ja des de l'inici de la meva formació estava interessada en la biologia molecular i del desenvolupament. La meva carrera científica probablement va començar en aquestes primeres setmanes a la universitat, quan el meu tutor em va recomanar un llibre que em va inspirar: "El gen egoista" de Richard Dawkins, un llibre que analitza l'evolució i la selecció natural a nivell dels gens, en lloc de l'individu.

Quina relació va tenir el llibre de Dawkins amb els teus inicis en la investigació del càncer?

Els conceptes que presentava el llibre em van deixar clar que la selecció natural a nivell de cèl·lules i gens jugava un paper important en la biologia del càncer. Així va començar la meva fascinació per l'estudi dels orígens del càncer, els processos metastàtics i la resposta al tractament. Fonamentalment, la selecció natural és la base de tots aquests processos, tot i que els mecanismes exactes són poc coneguts. Això em va impulsar a realitzar els meus estudis de doctorat a l'Institute of Cancer Research de Londres.

En quin aspecte del càncer es va centrar la teva tesi doctoral?

El meu projecte de doctorat es va centrar en els mecanismes de metàstasi en el càncer de mama. Sabem que en els càncers d'adults, la metàstasi és un dels factors que condueix a un mal pronòstic. I, per tant, en optar per estudiar els processos subjacents a la disseminació metastàtica, esperava descobrir alguna cosa que pogués contribuir a millorar el pronòstic i el benestar del pacient.

Després d'obtenir el doctorat, et vas traslladar a Barcelona per iniciar una nova etapa a l'IRB Barcelona. En què vas treballar allà?

Part del meu treball com a investigadora postdoctoral al laboratori del Dr. Salvador Aznar Benitah es va centrar en els mecanismes de disseminació metastàtica del carcinoma oral de cèl·lules escamoses, però també vaig començar a treballar en epigenètica. Els processos epigenètics són els que determinen el destí i la funció de cada cèl·lula del nostre cos: la informació genètica en totes les cèl·lules del nostre cos és idèntica, i són els processos epigenètics els que defineixen els diferents tipus de cèl·lules, com les cèl·lules sanguínies, de la pell, etc. En els últims anys hem après que la desregulació dels processos epigenètics juga un paper rellevant en el desenvolupament de molts càncers, com en els càncers pediàtrics.

Fins llavors havies estat realitzant tota la teva investigació sobre càncers en adults. Què et va portar a interessar-te per la investigació del càncer pediàtric?

El meu primer apropament al món del càncer pediàtric va ser a través de Dr. Jaume Mora, que es va posar en contacte amb mi després de llegir un dels meus articles científics sobre el paper dels processos epigenètics en la iniciació tumoral. El Dr. Mora creia que les preguntes i els mecanismes que havia estudiat podrien ser rellevants en el marc del càncer infantil, i després de submergir-me en la literatura científica sobre aquests tipus de tumors, vaig estar completament d'acord amb ell! De fet, la desregulació epigenètica és extremadament comú (encara que molt poc entesa) durant l'inici dels tumors del desenvolupament.

Vaig presentar la meva recerca a l'IRSJD i vaig tenir debats molt interessants amb el Dr. Mora i altres investigadors de l'institut. Vaig aprendre molt d'aquesta trobada, inclòs que els orígens dels càncers d'adults i pediàtrics són diferents, i que les troballes de la investigació en càncers d'adults no es poden traslladar directament als infants. Per aquests motius, és important estudiar els tumors pediàtrics com una entitat independent. Per això, el meu interès es va centrar de seguida en la biologia de l'inici del desenvolupament de tumors.

Què et va portar a l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu?

Durant la trobada amb l'equip d'investigació de l'IRSJD, vam veure que compartíem molts interessos, idees i inquietuds . Ràpidament em vaig adonar de la gran oportunitat que tenia davant meu: traslladar els meus coneixements i habilitats a l'estudi dels tumors del desenvolupament, que es coneixen i s'entenen molt menys que els càncers en adults. Per tant, la meva feina podria generar un canvi real. Poc després, em vaig unir a l'IRSJD com a investigadora en el marc del Programa de Càncer Pediàtric, per començar aquesta nova aventura.

I arran d'aquí vas iniciar el teu propi grup de recerca "Epigenètica del càncer pediàtric" dins el Programa de Càncer Pediàtric. Quins són els seus objectius?

L'objectiu principal del meu grup és comprendre els mecanismes biològics i epigenètics bàsics que estan desregulats en el procés de formació dels tumors. Aquest coneixement ens ajudarà a identificar noves estratègies de tractament per a pacients amb càncer infantil. A més, busquem activament tractaments que no millorin només la supervivència, sinó que també permetin una bona qualitat de vida. Actualment, els tractaments contra el càncer poden tenir molts efectes secundaris, especialment en un organisme en desenvolupament com el dels infants, per la qual cosa és molt important comprendre la biologia de cada tumor per poder oferir un tractament personalitzat i adaptat a cada pacient.

Actualment, estem treballant a establir i definir tots els models i eines que farem servir en la nostra investigació. Aquesta és una tasca important i complexa, i tinc la sort de comptar amb molt suport: juntament amb el Dr. Carlos Rodríguez, i més recentment amb Àlex Cebrià, estem treballant en models de cultiu cel·lular establerts a partir de tumors PDX proporcionats pel Dr. Angel Montero. Així mateix, la Dra. Cinzia Lavarino ens ha ajudat amb la caracterització molecular de les mutacions dels models que estem establint. Amb aquests models, ara establerts, estem en una excel·lent posició per iniciar la nostra investigació.

Quines dificultats o reptes t'enfrontes en els teus estudis?

Afortunadament, els càncers del desenvolupament són extremadament rars. No obstant això, és un desafiament quan intentem estudiar-los, per la qual cosa confiem en gran mesura en l'ús de models bons i ben caracteritzats. Per veure la imatge completa de la malaltia, hem de combinar moltes tècniques diferents (cultiu cel·lular, models animals, tecnologies de seqüenciació d'alt rendiment), cadascuna de les quals ens aporta informació només de certs aspectes de la malaltia.

Podries donar-nos un exemple específic d'un model en el qual el teu grup està treballant ara?

En aquest moment, ens estem centrant en els tumors rabdoides malignes. Estem treballant en la reparació de la principal mutació que causa aquests tumors per estudiar els canvis epigenètics resultants. Busquem respondre a una sèrie de preguntes: Com poden aquests tumors originar-se en diverses ubicacions? Quina cèl·lula és l'origen del tumor? Com condueixen aquests canvis epigenètics a la formació de tumors?

També treballarem amb models animals transgènics per poder modelar un sistema immunitari intacte. Finalment, realitzarem una caracterització molecular en profunditat dels tumors que es troben al Biobanc de Sant Joan de Déu.

Usant aquests tres enfocaments diferents, obtindrem una perspectiva àmplia de la biologia que impulsa el tumor rabdoide maligne, i això ens permetrà identificar nous enfocaments de tractament.

Quina característica destacaries del nostre institut de recerca, que el faci únic?

A més del que ja he mencionat, per a mi l'estreta col·laboració entre els equips d'investigació de laboratori i els equips mèdics de l'hospital és una característica única i poc comú de l'IRSJD. Gràcies a aquest entorn, crec que és possible veure que un tractament que s'ha desenvolupat al laboratori s'apliqui als pacients a l'hospital. Per a mi, aquesta va ser una oportunitat que no podia deixar escapar!