"Fer recerca ens permetrà canviar el paradigma de la cardiologia pediàtrica que estem fent i esdevenir referents dins d'aquest camp"
El grup de "Malalties Cardiovasculars en el Desenvolupament" liderat pels Drs. Georgia Sarquella i Joan Sánchez de Toledo s'ha incorporat recentment com a grup de recerca emergent dins l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Parlem amb el Dr. Joan Sánchez de Toledo per conèixer de primera mà alguns dels projectes que estan desenvolupant.
En primer lloc ens podries presentar el grup de recerca en línies generals?
El nostre grup es va gestar dins del Servei de Cardiologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i actualment està format per tres línies de recerca principals. La primera centrada en les arítmies i la mort sobtada i la lidera la Dra. Georgia Sarquella. La segona, liderada per mi, estudia l'impacte de la cardiopatia congènita en el desenvolupament dels nadons, i més concretament en el seu neurodesenvolupament. I després tenim una tercera línia centrada a estudiar quina és la repercussió cardiològica de les malalties sistèmiques, com les sèpsies, les infeccions víriques, etc.
Centrant-nos en la línia de cardiopaties congènites. Recentment heu obtingut una beca FIS (Fondo de Investigaciones Sanitarias), que ens en pots dir?
Gràcies a aquest finançament podrem estudiar amb més detall com afecta la cardiopatia congènita al desenvolupament cerebral dels nadons i quin impacte té això a llarg termini; amb l'objectiu de disminuir la seva lesió cerebral i les seqüeles associades.
Al llarg dels anys hem pogut observar que els pacients amb cardiopaties presentaven un cervell immadur en el moment de néixer. Sabem que aquesta immaduresa està associada tant a factors genètics, com a problemes en la distribució dels fluxos de sang i l'oxigenació cerebral durant l'època fetal. Però a més, aquests nens i nenes un cop han nascut ingressen a les UCIs i els operem per corregir els problemes del cor. Totes aquestes situacions viscudes pels infants tenen un gran impacte en el cervell.
Tot i que aquesta beca FIS està centrat en una època molt concreta, limitada a la cirurgia cardíaca i la seva posterior recuperació en nounats, la nostra idea és poder comprendre un període molt més ampli i intentar implicar tots els actors de la cadena assistencial d'aquests pacients.
En aquest projecte combinareu una part més clínica i una altra d'experimental, què estudiareu en cada cas?
Durant la part clínica, és a dir aquella que farem amb els nostres pacients, analitzarem que els hi passa. Ho farem a través de la recopilació d'una sèrie d'indicadors clínics, com ara: la seva funció cerebral, l'activitat elèctrica, els factors de maduració cerebral, etc. La nostra idea és començar a monitoritzar aquests infants en l'època fetal a través d'aquests indicadors, fer-ho quan neixen, durant i després de la cirurgia. Tots aquests coneixements els complementarem amb una part de recerca experimental.
Respecte a aquesta perseguim poder emular al laboratori allò que passa durant la pràctica, amb l'objectiu de buscar solucions terapèutiques. Per fer-ho possible, el nostre equip ha hagut de crear un nou model animal per intentar reproduir tot allò que fem al pacient en unes condicions controlades. I així poder modificar diferents condicions i factors associats a la cirurgia i al tractament.
Així doncs no existia un model animal per a cardiopaties pediàtriques?
Existeixen models animals per adults, però no el model pediàtric, ja que fins al moment era poc viable. Això ens limitava poder reproduir el que fem en els nadons en animals petits i pediàtrics.
Per aquest motiu, abans de començar la part experimental del nostre projecte, havíem de ser capaços de crear un model animal pediàtric funcional. En aquest moment hem aconseguit ser capaços de canular i intubar el nostre model, i ara estem analitzant quina és la seva resposta a la circulació extracorpòria.
Un cop tinguem tot això, haurem de valorar la seva viabilitat. I si aconseguim que tot ens surti com esperem, tindrem el primer model animal pediàtric per a cardiopaties congènites. Gràcies al qual podrem estudiar noves estratègies terapèutiques, intervencions, medicaments, etc.
Què us aportarà la recerca al laboratori a la vostra tasca assistencial?
Ens ho aportarà tot. Fer recerca ens permetrà canviar el paradigma de la nostra especialitat. Fins ara la nostra tasca assistencial es basa en allò que ens diu l'experiència o està escrit en els llibres i articles. Però amb la recerca passarem a dictar nosaltres quines són les pautes a seguir en la nostra especialitat: crear nous tractaments, noves maneres de monitoritzar els pacients, nous horitzons en les teràpies, etc.
Ara mateix el nostre servei és un referent clínic, som experts en el maneig dels pacients, però volem anar més enllà i aprofundir en el funcionament de les patologies, entendre-les millor i buscar nous tractaments.
En definitiva, millorar la nostra pràctica clínica i esdevenir referents dins del nostre àmbit de coneixement, la cardiologia pediàtrica.
Quina és la principal barrera que heu de superar per continuar avançant amb la recerca?
Bàsicament, el nostre gran problema és la manca de temps, originat per la gran càrrega assistencial que tenim. Per aquest motiu aconseguir aquesta primera beca FIS ha estat per nosaltres un primer pas. Gràcies a aquest finançament i altre de fons privats, hem pogut donar un primer impuls a la recerca. Tots aquests fons ens han permès poder contractar gent que dediqui tota la seva jornada laboral a investigar i d'aquesta manera a poc a poc poder ser més competitius en aquesta àrea.
D'altra banda, també hem incorporat l'activitat de recerca com a una rutina més dins del nostre servei. Per això les persones que fan rotacions amb nosaltres, els residents, etc. tenen l'obligació de desenvolupar projectes d'investigació.
Progressivament estem intentant canviar aquesta cultura 100% assistencial, a una cultura clínico-investigacional. En definitiva, incorporar la recerca al nostre dia a dia.
Podeu conèixer més sobre la tasca del Dr. Joan Sánchez de Toledo a la Memòria Solidària 2018 de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, pàgina 27.