Els pacients amb esquizofrènia presenten cervells més asimètrics que la gent sana
Els nivells de simetria de l’estructura anatòmica cerebral poden relacionar-se amb les malalties mentals? Aquesta fou la hipòtesis que es plantejaren els Drs. Christian Stephan-Otto i Christian Núñez, i que s’ha materialitzat amb l’article "Global brain asymmetry is increased in schizophrenia and related to avolition" publicat a "Acta Psychiatrica Scandinavica". L’article s’engloba dins dels projectes de recerca que dirigeix el Dr. Gildas Brébion, psicòleg i especialista en la cognició i l'esquizofrènia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Quina relació existeix entre la simetria de l’estructura anatòmica cerebral i les malalties mentals?
El nostre projecte s’ha centrat en estudiar les diferències en el grau de simetria cerebral global que existeixen entre pacients amb esquizofrènia i persones sanes. És a dir, el que hem buscat és una mesura d’asimetria cerebral, però a diferència de les mesures utilitzades habitualment, caracteritzem la totalitat del cervell. Desprès d’analitzar una mostra de 400 pacients i 400 persones sanes, hem vist que la gent amb esquizofrènia tendeix a tenir més asimetria que la gent sana. Així doncs, podríem pensar que el grau de simetria del cervell és un reflex de possibles alteracions en el desenvolupament neurològic, una mena d’empremta d’evolució cerebral de cada persona.
Què aporta aquesta nova mesura, a les mesures que s’utilitzen actualment?
De forma habitual el que es busca en molts estudis són regions cerebrals on tots els pacients presenten un grau d’asimetria diferent a la població sana. Amb el nostre projecte el que fem es comparar la totalitat de l’estructura cerebral d’un hemisferi amb l’altra hemisferi d’un mateix pacient i donar una puntuació que descriu la similitud entre hemisferis sense tenir en compte les possibles alteracions localitzades. O sigui, hem creat una nova mesura per definir l’asimetria cerebral, independentment de si les regions asimètriques són consistents en diferents subjectes. Creiem que aquesta mesura aporta un nou valor a l’estudi del cervell humà, la qual cosa explica la publicació del nostre treball en una revista on fins al moment no havien considerat publicar els nostres articles, basats principalment en les diferències en funcions cognitives bàsiques presents en l’esquizofrènia. Sentim que hem trobat una línia de recerca important.
La asimetria dels pacients té alguna relació amb la seva simptomatologia?
Efectivament, dins de la mostra de 400 persones malaltes analitzades hem estudiat les relacions entre l’asimetria i la simptomatologia negativa de la l’esquizofrènia. I hem vist que els pacients que mostraven una major manca de motivació, tenien un cervell més asimètric. En canvi els pacients amb major ansietat tenien un patró més simètric
L’asimetria cerebral podria explicar més malalties mentals, més enllà de l’esquizofrènia?
Ara mateix tenim un projecte en curs en col·laboració amb altres grups CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) per a analitzar la simetria en pacients que han patit un primer episodi psicòtic. Tenim indicis que aquests pacients són més asimètrics que les persones sanes però només ho hem pogut analitzar amb una mostra relativament petita, de 50 persones.
També tenim un projecte en curs, gràcies a una Beca Pedro Albert de l’Entitat IENSA (Instituto de Especialidades Neurológicas), on estudiarem com és la correlació de l’asimetria cerebral amb gent sana però que tingui una major predisposició a la depressió i l’ansietat. Pensem que trobarem una relació entre depressió i asimetria, mentre que a més ansietat esperem trobar una simetria més alta.
Com pot afectar aquesta troballa a futurs estudis de les malalties mentals?
Ara partim d’un punt on hem descobert una nova mesura, hem fet una innovació metodològica i creiem que això pot tenir impacte en altres malalties neurològiques i mentals. Per exemple, sabem que s’estableix una diferencia de gènere en gent sana: el cervell de les dones és més simètric que el dels homes, la qual cosa podria ser una pista de perquè les dones pateixen menys esquizofrènia que els homes. Existeix la teoria de que aquesta protecció enfront a l’esquizofrènia es deu al paper que juguen els estrògens. Així que podria ser que un dels mecanismes de protecció fos el de preservar la simetria del cervell, ajudar-lo que es desenvolupi sense alteracions i protegir-lo. Potser aquesta troballa ens ajudi a comprendre millor les implicacions del neurodesenvolupament en aquest i altres malalties mentals.
* Explicació imatge: Representació gràfica de les regions on el el grup de participants sans mostra més simetria que el grup de pacients d'esquizofrènia.
