“Cal canviar la manera d’estudiar el cervell més enllà de tractar els símptomes de les malalties neurològiques i mentals”
La Dra. Àngels García-Cazorla, neuropediatra de l'Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu i investigadora del grup "Malalties neurològiques minoritàries en l'ámbit pediàtric", ha estat l'organitzadora i coordinadora del workshop titulat "Connecting the Growing Brain". En aquest workshop, en el qual s'ha plantejat el desenvolupament d'una nova visió per a estudiar les malalties neurològiques en pediatria, hi han participat reconeguts experts en aquest àmbit, com el Dr Nils Brose, director del Max Planck Institute en Alemanya.
* Fotografia: Xavier Castellanos (Professor of Child and Adolescent Paychiatry, New York University School of Medicine), Aurora Martínez (Professor. Department of Biochemistry, University of Bergen, Norway), Dra. Àngels Garcia-Cazorla, Jordi Portabella (Ajutament de Barcelona) i Laia Arnal (Biocat)
Quina motivació hi ha darrere de l'organització del workshop "Connecting the Growing Brain"?
La idea és desenvolupar una nova filosofia per a l'estudi de les malalties neurològiques basada en les connexions sinàptiques; aquelles connexions que s'estableixen entre totes les cèl·lules que formen el cervell: neurones, glia, astròcits.. Aquesta aposta és molt arriscada ja que trenca amb la visió tradicional de les malalties, la visió clàssica, de la medicina basada en els símptomes. La proposta es va començar a gestar fa tres anys, després d'un llarg treball previ que s'ha formalitzat amb la creació de la xarxa de treball internacional: "Connecting the Growing Brain" (Connectant el cervell en desenvolupament) on hi participen investigadors i clínics.
Per què decidiu trencar amb la manera com s'estudien aquestes malalties i crear-ne una de nova?
Actualment el nostre enfocament envers el malalt es basa fonamentalment en els símptomes (retard cognitiu, epilèpsia, trastorns neuropsiquiàtrics...) i en com tractar-los. Aquesta visió pot ser molt útil però a la vegada dóna una visió força restrictiva. En realitat ens impedeix veure el cervell com un conjunt, com un sistema, i com a conseqüència, intentem encaixar aquests símptomes en malalties o síndromes prèviament descrites que els contenen. En canvi no ens preguntem quins són els mecanismes que els produeixen . No pensem en tractar "plasticitat neuronal " o un "desequilibri excitatori-inhibitori", o un "defecte de connectivitat en un àrea del cervell en particular". Els neuropediatres tenen una formació bàsicament clínica, amb poc entrenament en neurobiologia i neurociència bàsica. Només l'enfocament de les malalties neurometabòliques, s'apropa a aquesta visió més mecanística i integral. En canvi, si ens acostuméssim a canviar el xip i combinar la pràctica clínica amb els coneixements neurobiològics, tindríem una altra manera de pensar, de classificar i tractar les malalties neuropediàtriques.
En el workshop i la xarxa "Connecting the Growing Brain" es va parlar d'una nova manera d'estudiar les malalties neurològiques. En què es basa?
Aquesta nova manera d'estudiar vol transformar la neurologia, connectant àmbits que funcionen de manera aïllada com la recerca en neurociència, l'estudi molecular i cel·lular del cervell, les vies bioquímiques cerebrals... amb la clínica; permetent estudiar el cervell com un tot. En aquests moments el cervell és l'òrgan més complex que existeix a la natura i necessitem eines que ens facilitin el seu coneixement. Una manera d'aproximar-s'hi és estudiant els mecanismes de sinapsis; l'espai de comunicació entre les cèl·lules del cervell (neurones i astròcits), molt important i que es veu gairebé sempre afectat en les principals malalties neurològiques de cervell en desenvolupament. Si aconseguim definir a nivell biològic, cel·lular i molecular què està passant en el cervell malalt, els tractaments seran molt més dirigits i reals. Com ja hem mencionat, actualment ja trobem aquesta visió en l'estudi de les malalties neurometabòliques.
Quines conclusions es poden extreure de totes les activitats i ponències del workshop?
El workshop es va plantejar com un brainstorming on cadascun dels experts aportava la seva experiència en diferents camps: estudi molecular, cel·lular, vies metabòliques... Però finalment tots vam confluir en l'estudi de la sinapsis neuronal i la connectivitat del cervell. A partir d'aquí vam arribar a la idea d'intentar tractar les malalties com un procés biològic, on no només trobem una via afectada sinó que aquesta intervé en molts altres sistemes. També va sorgir la idea de crear un centre d'estudis i teràpies avançades en neurologia, en el qual el malalt sigui estudiat de manera global. On s'estudiïn les molècules i vies afectades, la connectomica de les neurones i cèl·lules cerebrals.. I a partir d'aquí realitzar un tractament global i personalitzat. Tot i que avui dia existeixen tècniques que permeten aquests estudis, encara no s'estudia el cervell com un tot.
- Més informació: "Dos de cada deu nens poden partir trastorns neurològics"
