“Tot i que cada any es diagnostiquen 550.000 nous casos de tuberculosi en menors de 15 anys, hi ha poc interès en investigar nous fàrmacs”
El Dr. Antoni Noguera Julian dirigeix la Unitat de Tuberculosi de l'Hospital MaternoInfantil Sant Joan de Déu, unitat de referència per a la regió sanitària Barcelona Sud. El gran número de pacients que han tractat durant els últims anys ha permès la creació d'una nova línia de recerca en tuberculosi, integrada dins de l'àrea de "Malalties infeccioses i inflamatòries en pediatria".
Actualment quina importància té la tuberculosi en el nostre país?
La tuberculosi és poc freqüent en països desenvolupats. L´any 2013, a Espanya, se´n van diagnosticar 5.177 casos. A nivell global, però, s´estima que un terç de la població mundial està infectada per tuberculosi, és a dir, més de dos mil milions de persones a tot el món. Afortunadament, la tot i que la gran majoria no desenvoluparà la malaltia. En el cas dels nens és diferent, ja que presenten un sistema immunitari menys madur i tenen un major risc de desenvolupar la malaltia després d´infectar-se. Al món, s'estima que cada any es diagnostiquen al voltant de 550.000 nous casos de tuberculosi en menors de 15 anys.
Quines diferències existeixen entre la tuberculosi en l'adult i en l'infant?
La principal diferència rau en el sistema immunitari. Les "defenses" de l'adult li permeten contenir la infecció a nivell pulmonar en la majoria de casos, sense que s´escampi a altres òrgans. En els nens, en canvi, la malaltia afecta inicialment als pulmons, però pot disseminar-se arreu del cos: als ossos, als ganglis, al sistema nerviós central... i com més petit és el nen, major és aquest risc.
En el tractament de la tuberculosi, s'utilitzen els mateixos medicaments en el nen que en l'adult?
Desgraciadament els nens són els "grans oblidats" d'aquesta malaltia, també pel que fa al tractament. S´utilitzen els mateixos antibiòtics que en l´adult, ja des dels anys 60 del segle passat, però no en tenim presentacions adequades als nens més petits, no coneixem si les durades dels tractaments són les òptimes ni si les dosis són les ideals, no en coneixem la toxicitat a llarg termini, etc. I la Indústria Farmacèutica té molt poc interès en investigar-ho, ja que són fàrmacs molt barats.
Fa pocs mesos que heu encetat una nova etapa, amb la consolidació de la línia de recerca en tuberculosi. En quins projectes esteu treballant?
En aquesta primera etapa, hem centrat la nostra recerca en l´estudi de la farmacocinètica de la isoniazida, el principal antibiòtic antituberculós. Tenim dos projectes finançats: el primer és un estudi multicèntric observacional en lactants menors de 6 mesos, i el segon avalua un xarop canadenc en preescolars. A Europa, no disposem de xarops d'isoniazida. Tots dos projectes estudien com es distribueix el fàrmac en el cos i si assoleix les concentracions necessàries per a tractar la tuberculosi. Paral·lelament, també tenim en marxa projectes en el diagnòstic en pacients immunedeprimits, en l´estudi de la toxicitat dels fàrmacs o en l´avaluació de l´adherència al tractament antituberculós, que és fonamental per a la curació, i en què el paper de la infermera és cabdal.
