Sandra Díaz Cofiné

Departament d'Administració i Finances

"Aquest projecte crea espais i moments on tant estudiants com gent gran poden compartir experiències i fer intercanvi generacionals"

Actualment la Sandra Díaz compagina la seva feina com auxiliar comptable a la Fundació Sant Joan de Déu amb la gestió i coordinació del projecte intergeneracional CRENCO. El projecte que porta a terme de manera altruista i en el que a data d’avui participen 12 centres amb un total de 390 participants.

Darrere del projecte Recol·lectors de felicitat. CRéixer-ENvellir-COmpartir (CRENCO), es troba la Sandra Díaz, una persona molt senzilla i mare de dues nenes que va tenir la gran sort de compartir la seva infància i el seu temps amb una persona molt especial "la seva Àvia materna". La seva àvia li va transmetre molts valors importants alguns dels quals han servit per fer néixer aquest emotiu projecte de transmissió de valors a través de l'educació.

Totes les persones implicades en el desenvolupament d'aquest projecte han compartit el seu temps de manera voluntària per a fer-lo créixer. Parlem amb Sandra Díaz fundadora i coordinadora del projecte CRENCO.

Quines van ser les teves motivacions per crear el projecte CRENCO?

Em vaig plantejar crear aquest projecte perquè crec que actualment no existeixen molts espais de trobada on infants/adolescent i gent gran puguin compartir el seu temps. Vaig adonar-me que cada vegada més es perd el coneixement dels valors del respecte i la solidaritat per la gent gran, i cada dia hi ha més soledat, i quan dic soledat no només em refereixo a la gent gran, no has de ser gran per sentir-te sol. Penso que l'acompanyament de les persones de qualsevol edat durant el camí de la vida és molt important i hem de donar importància a la formació des de la infància del significat: d'envellir i fer-se gran. Crear espais intergeneracionals on tant infants com adolescents i gent gran puguin compartir formacions a través de les experiències i les vivències estic segura que ens ajudarà a construir una societat més humana i implicada.

On va iniciar-se el projecte?

El primer projecte pilot va iniciar l'any 2017 gràcies a la participació de l'escola pública Abat Oliba i la residència DomusVI Sant Jordi de Cornellà de Llobregat. Amb un total de 70 participants, 7 professionals, 2 voluntaris, el suport de l'AMPA i al finançament i impuls de l'Ajuntament de Cornellà, vam portar a terme aquest projecte durant un curs escolar en horari lectiu. L'èxit del programa va ser possible gràcies a la implicació de tot l'equip professionals:

Sra. Maria Grande (Directora), Sra. Maria José de la Cruz (tutora) Sra. Ana Maria Expósito(tutora) i Cristian Villa (tutor de suport), de l'Escola Abat Oliba de Cornellà de Llobregat. Sra. Isabel Gómez (terapeuta), Sra. Alba Codol (monitora d'oci), Sr.Josep Fabà (psicòleg) i Elisabet Ortiz (fisioterapeuta), del Centre Residència DomusVI Sant Jordi. Srs. Jaime Javier Egea i Jesús Palacios Domínguez, Creu Roja Cornellá. Voluntaris puntuals i la Sandra Diaz Coordinació CRENCO.

Quines són les dificultats que t'has anat trobant durant el desenvolupament del projecte?

Durant el camí m'he trobat amb diverses dificultats. La primera, va ser aconseguir que els centres volguessin creure en mi, en el meu treball i em donessin l'oportunitat de pilotar el projecte als seus centres, ja que no és gens fàcil quan vas trucant a porta freda. La segona, i molt important, va ser i continua sent, trobar el finançament necessari per desenvolupar els programes socioeducatius, perquè aquesta dificultat impacta directament a l'execució i continuïtat del projecte. La tercera, poder compaginar, la meva feina, la meva família i el temps necessari per tirar endavant aquest projecte, perquè la dedicació d'hores i esforç és molt gran i important.

Respecte al desenvolupament del primer pilot la incertesa i el desconeixement van ser els dos grans esculls a superar. Fins aquell moment mai s'havia realitzat en aquesta escola un projecte d'aquestes característiques. Tots els professionals teníem experiència als nostres àmbits, però no hi havia cap professional format per dinamitzar un grup tan gran i divers. El desenvolupament del programa va anar molt bé, tot i que també van sorgir dubtes i aspectes a millorar que vam anar recollint a través d'informes i llançament d'enquestes als participants i professionals al llarg del curs lectiu, la qual cosa ens va permetre incorporar millores als posteriors programes de treball.

Malgrat aquesta incertesa, he d'agrair molt especialment l'oportunitat inicial que em van donar des de la direcció del centre escolar Abat Oliba, la direcció de la residència DomusVI Sant Jordi i l'Ajuntament de Cornellà.

Amb quins suports has comptat per desenvolupar aquest projecte?

Per una banda des de l'inici he comptat amb l'assessorament dels Drs. Josep Maria Haro, Antoni Callén i Jaume Pérez, que sempre m'han donat suport i facilitat assessorament, així com la seva opinió com a experts en gent gran, salut mental i projectes d'innovació.

Per altra banda també he comptat amb els meus companys i companyes de la Fundació Sant Joan de Déu que m'han aportat els seus coneixements i habilitats, els quals m'han servit i m'han ajudat amb la redacció d'aquest projecte.

A la Sra. Montserrat Pérez Lancho, (Regidora fins a 2019), Sra. Joana Piñero (Regidora actual), Sra. Imma Muñiz i a tot l'equip del departament de Polítiques Socials i famílies de l'Ajuntament de Cornellà, que un dia van creure en aquest projecte i van confiar en mi impulsant aquest projecte a la ciutat.

També he comptat amb el suport i participació de les escoles i els seus professionals, Abat Oliba, Escola Suris, Instituts Francesc Macià i Institut Miquel Marti Pol de Cornellà de Llobregat. Escola Mediterrània de Viladecans i Escola Alemanya d'Esplugues de Llobregat.

Per la banda dels centres de gent gran també he comptat sempre amb el suport i participació dels centres casals i residències i els seus professionals, Casal Gavarra, Casal Rubio i Ors, (Ajuntament de Cornellà). Casal Cívic Riera (Generalitat de Catalunya) i Residència DomusVI Sant Jordi de Cornellà de Llobregat. Centre Frederica Montseny de Viladecans i Socio Sanitari Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat.

A més també hem tingut la sort de comptar amb els suports del Sr. Javier Egea i Jesús Palacios de Creu Roja de Cornellà que sempre ens ha ajudat a fer el trasllat dels residents, en aquelles activitats que així ho han requerit.

Quin impacte té sobre els centres escolars i centres de gent gran un projecte com aquest?

L'impacte de la implantació del projecte, he de ser realista i sincera, suposa per als centres realitzar un esforç, ja que aquests han de destinar hores, professionals i recursos. Però he de dir que els professionals que desenvolupen aquests programes valoren molt positivament l'impacte d'aquest projecte entre alumnes, adolescents, gent gran i les seves famílies, i és per aquest motiu que segueixen donant continuïtat.

Quin tipus d'activitats es desenvolupen als centres que participen en el projecte?

Els programes es construeixen 100% personalitzat i adaptat segons les necessitats de cada centre i el perfil dels participants. El que tenen en comú totes les activitats és que busquen impactar tant en alumnes/adolescents com en la gent gran, fent que siguin atractius, enganxar. Per exemple algunes de les activitats que hem treballat han estat, la risoteràpia, tai txi, consciència corporal, teatre, teràpia amb animals; hem fet tallers de pintura, tallers de tecnologia on els alumnes compartien o ensenyaven a la gent gran, també hem realitzat jocs de taula i memòria; i altres activitats grupals com concerts de nadal on s'incorpora a la gent gran amb tota la comunitat educativa.

Per què haurien de participar en aquest projecte els centres escolars i de gent gran?

Primer de tot perquè aquest projecte crea espais i moments on tant estudiants com gent gran poden compartir experiències i fer intercanvi generacionals. Això, per una banda, fomenta els valors del respecte, la solidaritat i la vellesa entre els més joves; a més posa en valor a la gent gran, ells senten que tornen a formar part de la comunitat. Les dues generacions encara que no ho pensem senten que els seus coneixements poden ser compartits i útils donant un valor afegit a les sessions de treball. Els joves valoren i comparteixen amb la gent gran de manera natural i la gent gran valorar tot allò que els joves els hi poden ensenyar.

Quins són els pròxims passos que voleu donar?

Gràcies al finançament que ens ha concedit la Fundació Prado Pintó a finals de 2019, durant tres anys treballarem en la realització d'una avaluació que recollirà tant l'impacte del projecte així com dades de benestar en salut dels participants. A més, també ens permetrà llançar la plataforma interna INTRANET; una eina que esperem pugui servir d'ajuda, respecte a l'autonomia, recursos i continguts per als centres que ja conformen aquesta xarxa.

Actualment comptem amb la col·laboració d'algunes entitats públiques locals a més d'altres entitats privades. Durant el 2020, el meu objectiu és crear aliances institucionals més sòlides. Unes aliances que puguin permetre un treball en col·laboració entre institucions, el que donaria lloc a la creació de models organitzatius a les comunitats que puguin garantir el desenvolupament i continuïtat en el temps d'aquests programes intergeneracionals.

A nivell Europeu també treballem les aliances, i hem tingut el plaer, durant 2019, de compartir experiències amb alguns professionals d'Europa que també treballen projectes similars. Aquestes bones relacions i als bons resultats del projecte CRENCO, hem rebut la invitació d'entrar a formar part d'una xarxa internacional de nova creació, fet que ens ha omplert d'emoció i il·lusió per seguir avançant.

Per acabar, no em vull acomiadar sense donar les gràcies i un gran reconeixement a tots els equips de professionals, institucions, entitats, alumnes, gent gran, famílies i voluntaris/es, que heu fet realitat aquest projecte amb el vostre esforç i implicació.

La unió fa la força i vosaltres ho heu demostrat. Moltíssimes gràcies.

Em vaig plantejar crear aquest projecte perquè crec que actualment no existeixen molts espais de trobada on infants/adolescent i gent gran puguin compartir el seu temps.

Vols compartir aquesta entrevista?